El substantiu por pot anar seguit tant de la preposició de com de la preposició a. Per exemple:

Sempre ha tingut por de les abelles.
Sempre ha tingut por a les abelles.

La por d'una revolta va obligar els senyors a cedir.
La por a una revolta va obligar els senyors a cedir.

En alguns contextos, l'ús de la preposició de pot provocar ambigüitat entre qui experimenta la por i allò que la causa. En aquests casos, generalment s'introdueix allò que causa la por amb la preposició a i, en canvi, es fa servir la preposició de per introduir la persona que l'experimenta. Per exemple:

La por dels gossos és injustificada ('la por que senten els gossos').
La por als gossos és injustificada ('la por que provoquen els gossos').